Abadal aposta per una manera antiga de fer vi

Una tina o cup és una construcció folrada amb cairons envernissats on antigament s’aixafava el raïm i es deixava fermentar. Les tines de vinya del Bages van aparèixer a finals del segle XVI, es van consolidar durant el segle XVII i es van estendre àmpliament amb creixement de la vinya dels segles XVIII i XIX.

© Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat

Aquestes edificacions es van construir per rebaixar els costos i el temps de transport del raïm des dels camps de conreu fins a les tines situades al costat de les masies. La construcció de tines i la producció de vi al peu mateix de les vinyes no es dóna a cap altre indret de Catalunya. 

Actualment, el projecte d’Abadal és centra al Mas Arboset de Rocafort a la Vall del Flequer. En aquesta finca, Abadal està recuperant una vinya vella multivarietal de més de 70 anys, de les varietats Sumoll, Pansera, Punxó Fort, Garnatxot, i altres. En total, s’han identificat més de 10 varietats diferents a la parcel·la. La particularitat d’aquest mas és que disposa de l’única tina existent a la zona que es manté al bell mig de la vinya. 

Ara per ara, Abadal està produint vi a la tina de Mas Arboset, seguint el mateix sistema que s’utilitzava al segle XIX. 

VI DE TINA MAS ARBOSET 2013

Aquest vi multivarietal és un cupatge majoritari de negre amb un percentatge de raïm blanc (pansera), realitzat a la vinya. Encubat de raïm mixt entre la manera tradicional (aixafant el raïm sobre el brescat amb els peus i deixant caure most, pells i rapa a la tina) i l’encubat actual (desrrapant el raïm per tal de separar la totalitat de la rapa) eliminant un 70% de la rapa.

La fermentació s’ha iniciat sense cap tipus d’additiu i sense control de la temperatura. La temperatura del raïm a l’entrada no va superar els 16°C i la fermentació no va sobrepassar els 25°C. S’ha fet un control diari de densitats, temperatura i tast per valorar la seva evolució. S’han realitzat tres descubats. Un al final de la fermentació (després de 17 dies), un a l’estadi intermig (després de 34 dies d’entrada del raïm) i un a llarga maceració (als 53 dies).