El restaurant barceloní del xef de Vilanova de Meià serveix, des de les 9.30h del matí,escudella barrejada, peus de porc, morro i tripa,bacallà a la llauna i botifarra negra, entre d’altres plats.
No són brunchs. No s’hi serveixen ni croissants, ni torrades ni cupcakes. Són esmorzars de forquilla de tota la vida com els que menjaven els nostres avis, un costum que torna amb força també entre els joves. El xef Sergi de Meià i la seva mare, Adelaida Castells, convençuts del ressorgiment d’aquesta tradició, ofereixen cada matí peus de porc, morro i tripa, escudella barrejada, botifarra negra amb pa amb tomàquet o un deliciós entrepà de perdius a la vinagreta. Plats nutritius per començar bé el dia o recuperar forces, tal com feien els comensals originaris de l’esmorzar de forquilla: pagesos i comerciants que es llevaven a trenc d’alba i feien una parada per fer un bon àpat i poder seguir treballant.
Els esmorzars de Sergi de Meià i la seva mare imiten els d’aquells treballadors i segueixen la filosofia del xef: cuina tradicional catalana, ecològica i 100% de proximitat.
L’autèntica cuina de la mare
La mare i mestra del cuiner, Adelaida Castells, lidera els fogons a primera hora del matí i amb solvència contrastada. No en va, fa anys, clients de tota Catalunya feien parada al seu restaurant d’Esplugues de Llobregat per tastar la seva escudella barrejada. Avui, aquest també és un dels plats més demanats en els esmorzars de forquilla del restaurant Sergi de Meià (C/Aribau 106, Barcelona).
Un altre èxit de la carta són els entrepans de perdiu a la vinagreta i el morro i tripa amb cigrons, sempre acompanyats d’un bol d’amanida. Per començar el dia amb força, s’hi inclouen altres propostes: bacallà a la llauna; peus de porc de l’Hostal;verdura de temporada amb llegums; croquetes de pollastre rostit i botifarra negra amb pa amb tomàquet. I tot, acompanyat amb vi del Montsant o amb cava.
La carta també inclou postres, i també tradicionals: mató, flam d’ou o fruita. Els qui vulguin començar bé el dia, poden gaudir dels esmorzars de forquilla de Sergi de Meià i Adelaida Castells cada dia de dimarts a dissabte a partir de les 9.30h. Se serveixen en una llarga taula compartida, a l’estil fonda, i el preu mitjà és d’uns 15 euros.
Per recollir tot el seu coneixement sobre els esmorzars de forquilla, el xef i la seva mare preparen un llibre que editarà Comanegra i sortirà a la venda per Sant Jordi. Serà un homenatge a aquest àpat tradicional i inclourà un recull de les receptes ideades i elaborades per en Sergi de Meià i Adelaida Castells, un directori amb els millors restaurants on anar a clavar la forquilla, una guia de productors locals, introducció de l’escriptor Julià Guillamon i un epíleg del gastrònom Miquel Sen.
100% proximitat i ‘slow food’
La filosofia del restaurant de Sergi de Meià, tant a la carta com als esmorzars, és clara: cuina catalana 100% de proximitat adscrita al concepte ‘slow food’. De Meià cuida com ningú el producte i parla dels seus proveïdors amb noms i cognoms. Són una trentena de pagesos, ramaders, pescadors o buscadors de bolets catalans que li porten els millors productes de temporada al seu restaurant de Barcelona. Complint amb la filosofia Km 0, més del 60 % dels productes creixen a un màxim de 100 km a la rodona: Artesa de Segre, Campdevànol, Sant Andreu de Llavaneres, etc. La majoria de productes provenen de produccions petites, que no utilitzen transgènics, i les espècies, sucres o xocolates són de comerç just i ecològics.
El restaurant Sergi de Meià també se suma a la filosofia ‘slow food’, que implica un compromís amb el medi ambient i amb els conceptes de justícia social en tota la cadena alimentària. També significa primar els productes locals, incentivar la compra al petit productor a un preu just, reduir l'emissió de CO2 i aplicar mesures mediambientals sostenibles.
Sergi de Meià (Esplugues,1977) ha forjat la seva carrera en restaurants com El Rusc d'Andorra, La Torre del Remei (Puigcerdà), Rydges Hotel (Austràlia), Akelarre (San Sebastià) i El Racó d’en Freixa (Barcelona). Ja com a cap de cuina, ha treballat al Reno, a L’Excellence d' Andorra i Barcelona, a Aman-pulo (Filipines) i un any al Fishhh¡¡ de Barcelona. Després, i durant 6 anys, ha estat el primer cap de cuina del Monvínic. Des de juny de 2014, té el seu propi restaurant al carrer Aribau de Barcelona, amb una proposta fidel a la seva filosofia d'"eco-xef". En els esmorzars, fa tàndem amb la seva mare, amant de la cuina tradicional que va regentar durant 9 anys, i amb èxit de clientela, un restaurant a Esplugues.
