Es tracta de la moneu i la gonfaus, que Torres ha plantat de manera experimental a la seva finca de L’Aranyó, a les Borges Blanques, al cor de la comarca lleidatana de Les Garrigues, després d’un llarg procés que va començar amb la localització, el 1998, de dos ceps vells que van resultar ser de varietats desconegudes. Després de sanejar-les, reproduir-les i plantar-les a diferents finques per comprovar-ne l’adaptació, la família Torres ha constatat que aquestes dues varietats expressen el màxim potencial en climes àrids i en condicions extremes.
Moneu va ser localitzada prop de Querol, a l’Alt Camp, i el seu nom fa referència al ‘Coster de Moneu’, el faldó del Torrent de Lloreda situat al sud d’aquest municipi tarragoní. Gonfaus, d’altra banda, prové del poble de Sta. Eulàlia de Puig Oriol, a la zona del Lluçanès, a la comarca d’Osona. El seu nom ve del ‘Quintà de Gonfaus’, una zona de pastura situada al sud-est d’aquesta localitat barcelonina. Ambdues varietats són molts resistents a la sequera. Gonfaus és, a més, poc productiva i probablement es tracti d’una de les poques varietats femenines conegudes actualment – la majoria són hermafrodites-, segons el departament de viticultura de Torres.
Per a Miquel Torres Maczassek, director general de Torres: “Recuperar varietats ancestrals és un procés lent i llarg que requereix molta paciència i hores d’experimentació i el saber fer d’un gran equip de professionals. Aquesta feina està a mig camí entre la viticultura i l’arqueologia i ens ajuda a entendre millor la riquesa de varietats de vinya prèvies a l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX. Les varietats moneu i gonfaus representen una recuperació del patrimoni vitivinícola a Catalunya, però, a més, poden ajudar-nos a afrontar els efectes del canvi climàtic”.
Des que va iniciar el projecte de recuperació de varietats ancestrals a principis dels 80, Torres ha aconseguit recuperar 40 varietats que es cultivaven antigament a Catalunya i que avui havien pràcticament desaparegut. D’aquestes, només 7 mostren gran interès enològic, entre elles la querol i la garró, que s’utilitzen al cupatge de Grans Muralles, i selma blanca, la primera varietat blanca recuperada del Penedès.
LA RECUPERACIÓ DE VARIETATS ANCESTRALS, MÉS ENLLÀ DE CATALUNYACellers Torres ha decidit ampliar l’abast del seu projecte de recuperació de varietats ancestrals i ha iniciat, aquesta primavera, la localització de varietats desconegudes fora de Catalunya, concretament a la Rioja, Rueda, Ribera del Duero i Rias Baixas. Mitjançant la publicació d’anuncis en diaris locals, l’equip tècnic del celler insta als viticultors que s’hi posin en contacte en cas de trobar un cep vell que no puguin identificar. Després de rebre la trucada del viticultor i constatar que es tracta d’una varietat desconeguda gràcies a l’ajuda d’un ampelògraf i l’anàlisi d’ADN del cep, Torres iniciarà un procés de sanejament, reproducció, adaptació de la varietat al camp i valoració de les seves aptituds enològiques que pot durar de vuit a vint anys.
SOBRE CELLERS TORRESEl cognom Torres està lligat al vi des de fa més de tres segles, quan la família va plantar les primeres vinyes al Penedès. Des dels seus orígens el 1870, Torres ha aconseguit unir tradició i innovació amb l’objectiu de liderar el sector del vi i del brandi de primera qualitat, sempre elaborant-los amb un rigorós respecte cap al medi ambient. Entre els reconeixements més recents, destaca el de la Marca de vins més admirada del món el 2014 i 2015 segons un rànquing que publica la revista britànica Drinks International. Avui, coincideixen al capdavant del negoci la 4ª generació de la família, representada pel president de l’empresa, Miguel A. Torres, i els vicepresidents, Juan M. Torres i Marimar Torres, i la 5a generació, formada per Miguel Torres Maczassek –director general del grup Torres des de setembre del 2012–, Mireia Torres Maczassek –directora de Torres Priorat i de Jean Leon i responsable de l’àrea de R+D+i–, Arnau Torres Rosselló i Cristina Torres. Uns altres dos membres de la família, Anna Torres Maczassek i Marta Torres Rosselló, són membres del Consell d’Administració. Waltraud Maczassek, l’esposa de Miguel A. Torres, presideix la Fundació Miguel Torres.
