Si poses un ou en aigua i sura, està en mal estat. Només es poden menjar entre un i dos ous per setmana. Si quan trenques l’ou el rovell es desfà, no és comestible. Quantes vegades haurem sentit això, i quantes vegades n’haurem fet cas.
Podríem seguir amb un llarg etcètera, però al final arribaríem al mateix desenllaç: totes aquestes afirmacions són falses. Així ens ho han fet saber la Mar Fernández, directora de l’Organització Interprofessional de l’Ou i els seus Productes (INPROVO), i la Dolors Callis, productora local, durant una trobada al restaurant l’Eggs de Barcelona.
No podia haver-hi un local més adient per a l’ocasió, i el menú tampoc va defraudar. Com el mateix nom indica, aquest establiment destaca per tenir en l’ou l’ingredient bàsic per a tots els seus plats: ous estrellats, ous fregits amb xistorra i patates, truita de botifarra negre i formatge… L’ou va ser més protagonista que mai, tant dins com fora de la taula. I és aquest aliment, tan popular entre els consumidors, és, en realitat, un gran desconegut.
Desmuntant mites
Una de les realitats més reveladores del dia va ser que, contràriament al que es pugui pensar, els ous no es fan malbé. O, com a mínim, quan se’n fan es nota immediatament. És a dir: que sobrepassar-se de la data de consum preferent no significa que l’ou no sigui comestible, sinó que ha perdut frescor i valors nutritius.
I el mateix passa amb els remeis casolans: si el rovell es desfà en trencar l’ou o sura en aigua no vol dir que estigui dolent, sinó que ja no és tan fresc com abans.
I parlant de veritats a mitges: el primer dígit dels codis impresos sobre els ous, que pot variar en una escala del 0 al 3, només indica quin n’ha estat el sistema de producció (ecològic, a l’aire lliure, a terra o en gàbia) i no significa que un sigui més o menys sa que un altre.
La campanya arriba a Catalunya per informar el consumidor sobre els sistemes de producció europea, l’etiquetatge i el marcatge de l’ou perquè, segons una enquesta elaborada per INPROVO, hi ha un gran desconeixement sobre el tema.
Els resultats mostren que només l’1,2% dels catalans sap interpretar el significat del codi imprès a l’ou i que el 70% ignora l’existència de normes que garanteixen la sostenibilitat en la producció d’ous.
Unes normes, per altra banda, que destaquen per ser de les més severes en matèria alimentària, ja que, segons la directora d’INPROVO, no només “es preocupen de garantir la seguretat alimentària i el benestar animal, sinó que promouen una producció sostenible i respectuosa amb el medi ambient”.
Espanya és el segon productor més important d’ous dins la Unió Europea i un gran exportador. Per la seva part, Catalunya és la quarta comunitat autònoma amb major producció d’ous (11%) i una de les que més en consumeix al llarg de l’any (15%).
