Can Barrina, un petit paradís al mig del Montseny

Al bell mig del Montseny, una masia del segle XVII s’ha convertit l’escenari perfecte per a gaudir d’un bon dinar o sopar. Especialment pensada per a compartir un temps amb la família, el seu entorn fa de Can Barrina un lloc pràcticament màgic. 

Un complexe d’hotel-restaurant que des de fa anys segueix amb la tradició d’oferir menjar casolà i especialment de la zona. Una cosa que vaig entendre molt bé al veure la carta que ofereixen, on destaquen plats com els pèsols de Llavaneres o el xai rostit del Montseny. 

Però a Can Barrina els detalls no només estan a la taula: la seva decoració i el gust amb què està tot col·locat ja assenyalen la importància que se li dóna a tot. Una zona dedicada a l’assortit de postres casolans i una altra amb productes de la terra tan sols són exemples de com menjar i espai es fusionen per crear un únic simbolisme.

Taula amb productes de la terra - Pol Aregall

Comencem l’experiència gastronòmica amb una cansalada cruixent acompanyada de galeta de mantega i romaní. També amb una coca de recapte d’escalivada i formatge de cabra elaborada artesanalment. Un cruixent sobre el paladar que s’agraeix fàcilment. 

Però sense dubte un dels plats estrella van ser els pèsols de Llavaneres amb menta i botifarra negra acompanyats de pa de vidre. Crec que fins i tot els que els odïin haurien de donar-los una segona oportunitat. Res a veure amb els que puguis menjar a casa o a alguns restaurants. Sabrosos i tendres. Un clàssic però no per això menys important van ser els pebrots del Piquillo amb llagostins a l’allet: una cassola de fang – de les de l’àvia, la besàvia o vés tu a saber qui de la teva família l’havia fet servir – amb un suquet de marisc i alls suculent però no empatxós.

Pèsols de Llavaneres - Pol Aregall

Per continuar, em deixo emportar amb les mongetes estofades amb orella i morro de porc. Sí, aquest plat definitivament no és per a vegetarians. Però potser els que s’hagin passat al costat verd s’ho pensarien abans de dir que no. Un d’aquests plats com els que es preparaven abans; un plat de tota la vida, vaja. El més tradicional de tots els que vam tastar.

I seguint amb la ruta del carnívor, la cuixa d’`ànec amb confitura de taronja i farcellet de panses, poma i fruits secs. La cuixa d’ànec amb taronja segurament tothom l’hagi tastat, però dono fe de que el farcellet li dóna un gust boníssim; els fruits secs encaixen amb el greix d’aquesta carn a la perfecció i li dónen un toc més digerible i, fins i tot, més gustós.

Però si hem de parlar de carn i greix... millor quedar-nos amb el xai rostit del Montseny sobre un llit de patates, verdures i herbes. Increible. Un exemple de que a Can Barrina es menja producte de proximitat i ecològic (i no ho dic només pel xai del Montseny; les patates són d’una veina de la zona). Tendre i gustós, les herbes aromàtiques de per sobre no només li treuen sabor sino que el potencien. I alhora, ens recorden on som: al mig del bosc.

Xai rostit del Montseny amb patates i herbes - Pol Aregall

Faig una petita pausa. Al meu voltant, pares, mares i nens riuen i gaudeixen del diumemge. Com si el temps s’hagués aturat. Com si no hi hagués res més a fer. Llavors entenc que aquest és l’objectiu de Can Barrina: que et sentis com a casa en un entorn quasi privilegiat.

Les postres tampoc es van quedar gaire enrere: mató amb mel, taronja confitada i cabell d’Àngel, tatin de poma amb gelat de vainilla i pastís de formatge amb sirope de maduixa. De més a menys tradicional, però no de més a menys bo.

Interior del restaurant - Pol Aregall