4 dic. 2016

El Chigre 1769: una sidrería-vermutería al cor del Born.



Helena Baró

Només cal posar un peu a El Chigre per transportar-se a un altre lloc i una altra època sense sortir del Born. Des de la seva decoració fins a la presentació dels plats, tot està detalladament escollit per crear una relació de proximitat i familiar entre l’espai i els clients.

A l’ombra de Santa Maria del Mar, el xef Fran Heras ha agermanat la gastronomia catalana i asturiana en un local datat de l’any 1769. El Chigre neix amb la intenció d’apropar dues terres i dues llengües a través de les seves gastronomies amb un únic objectiu: fartarse. El Chigre és una nova manera d’entendre la cuina asturiana dins de Catalunya i la cuina catalana dins d’Astúries. Les elaboracions estan repletes de gestos de complicitat entre ambdues terres. Juga amb els ingredients típics catalans per preparar plats asturians i vice versa. Així l’empedrat típic català es prepara amb faves verdes asturianes i la favada asturiana amb xoriços catalans.



S’ha de destacar el tracte especial que el personal de El Chigre té amb les vegetarianes com jo. Tot i que destaquen el peix i la carn en la seva carta, es van esforçar per trobar i cuinar tapes i plats vegetarians . El tast va començar amb un got de sidra; va continuar amb les mostres de pa amb tomàquet, anxoves, fuet i cargols de mar. Més tard vam passar a l’àpat principal. La resta de comensals van poder gaudir dels entrants i el peix fresc provinent del Cantàbric i el Mediterrani; cuinat i preparat al moment. Més tard els hi van servir la carn. Tot es serveix en plats grans per compartir, les porcions són bastant generoses i s’assoleix fàcilment l’objectiu de fartarse. A mi, em van servir l’amanida de tomàquet i ceba amb aigua de tomàquet, el seu ja famós empedrat i les albergínies amb formatge. Per acabar vaig poder gaudir d’un flam casolà.


La filosofia de El Chigre és la de poder recuperar plaers culinaris d’ambdues terres i ho aconsegueixen seguint dues premisses: quilòmetre 0 i ADN. Tots els productes arriben de Catalunya i Astúries i provenen de petits empresaris. La bodega segueix el mateix estil que el menjar, a part de sidra i vermuts, només es poden trobar vins catalans i asturians. No es serveixen refrescs i Fran Heras convida a fer el cafè al restaurant veí Llamber, que també n'és el propietari.


Un Chigre, per aquells que us ho esteu demanant, és una paraula i institució asturiana secular i democràtica. És l’aparell utilitzat per obrir les ampolles de sidra i per defecte s’ha convertit en la paraula que denomina un establiment on es venen sidres i altres begudes a granel. Un establiment típic de les conques mineres; es pot descriure com “un lloc de reunió on poden entrar obrers i no obrers, viatgers i veïns on tot el món estigui unit, com una germandat”. Gràcies a l’ambientació aconseguida i de l’amabilitat de la gent que hi treballa, en aquesta petita taverna de Barcelona es pot sentir aquest ambient de trobar-se entre coneguts des del moment d’entrar fins a l’hora de marxar.